dilluns, 18 de maig del 2009
divendres, 15 de maig del 2009
NOVES TECNOLOGIES AMB VELLES PEDAGOGIES?
DOCUMENT D'ESTUDI
ÍNDEX
1. Velles pedagogies
2. Noves tecnologies
- Elements tecnològics pensats per estar a l'escola
3. Avantatges i inconvenientsde les noves tecnologies
4. Aplicació a l'escola de les noves tecnologies
5. Sorgiment de noves pedagogies a partir de les noves tecnologies
6. Bibliografia
dijous, 14 de maig del 2009
1. Velles pedagogies
Les velles pedagogies consisteixen en una manera d'ensenyar on el mestre dona la lliçó i els alumnes la reben, tenint així un paper totalment passiu, ja que ells no es preocupen per construir el seu aprenentatge, no tenen la possibilitat d'experimentar amb el seu propi cos.
Els trets més característics d'aquest tipus de pedagogia són:
- Memorització i repetició.
- Rutinari.
- Poc innovador en quant a material, és a dir, sempre es fan servir els mateixos suports (llibre, pissarra, paper...)
- Monotonia en les explicacions, és a dir, que s'explica la lliçó sempre igual, seguint el mateix mètode.
Els trets més característics d'aquest tipus de pedagogia són:
- Memorització i repetició.
- Rutinari.
- Poc innovador en quant a material, és a dir, sempre es fan servir els mateixos suports (llibre, pissarra, paper...)
- Monotonia en les explicacions, és a dir, que s'explica la lliçó sempre igual, seguint el mateix mètode.
dimecres, 13 de maig del 2009
2. Noves tecnologies
Les noves tecnologies són un conjunt d'elements que pretenen millorar la vida quotidiana de la gent, a més, afavoreixen la comunicació i l’intercanvi d’informació ja sigui dintre o fora de l'escola. Pel que fa a l'educació trobem les NTAE, que són tecnologies enteses tant com recursos per a l'ensenyament, com per a l'aprenentatge, com mitjans de comunicació i expressió, i com objecte d'aprenentatge i reflexió.
Els trets més característics de les noves tecnologies són:
- Diversitat de recursos a l'hora d'explicar el temari.
- Permeten un aprenentatge més dinàmic i amè, i això crea una major motivació en els nens, ganes d'aprendre.
- Interacció entre els conceptes i els infants.
- Aporten als nens una major realitat a l'hora d'ensenyar imatges, vídeos...
Els trets més característics de les noves tecnologies són:
- Diversitat de recursos a l'hora d'explicar el temari.
- Permeten un aprenentatge més dinàmic i amè, i això crea una major motivació en els nens, ganes d'aprendre.
- Interacció entre els conceptes i els infants.
- Aporten als nens una major realitat a l'hora d'ensenyar imatges, vídeos...
Elements tecnològics pensats per a estar a l'escola
- Pissarra digital (PD): És un sistema tecnològic, generalment integrat per un ordinador i un videoprojector, que permet projectar continguts digitals en un format idoni per a la visualització en grup. Es pot interactuar sobre les imatges projectades mitjançant els perifèrics de l'ordinador: rateta, teclat...
- Pissarra digital interactiva (PDI): és un sistema tecnològic que majoritàriament va integrat per un ordinador, un videoprojector i un dispositiu de control (normalment una espècie de llapis) que permet projectar sobre una superfície interactiva continguts digitals en un format que serveix especialment per a fer presentacions i/o visualitzacions en grup. El dispositiu de control permet a qui l'estigui fent servir interactuar directament sobre la superfície de projecció.
Hi ha diferents tipus de pissarres digitals interactives per tal d'adequar-se a les necessitats de cada situació, aquestes són les de gran format (que és la que apareix a la imatge), les portàtils i les tablet monitor.
- Tablet PC: Un Tablet PC és un ordinador a mig camí entre un ordinador portàtil i un PDA (un ordinador personal de mà), en el qual es pot escriure a través d'una pantalla tàctil. L'usuari pot utilitzar un estilet (o stylus) per a treballar amb l'ordinador sense necessitat de teclat o mouse. El tablet PC va ser propugnat per Microsoft i altres fabricants.
A continuació teniu un exemple d'una escola on s'utilitzen les noves tecnologies, en concret el Tablet PC.
- Ordinador (PC): És una computadora de caràcter i ús principalment personal que serveix entre d’altres coses per editar dades, processar informacions, buscar continguts, etc. Aquest aparell tecnològic està format per diferents parts, entre les que es troben la pantalla, el teclat, el mouse... A més a més es poden connectar un seguit de hardwards per tal d’ampliar i adaptar-lo a les necessitats de cada moment.
- Pissarra digital interactiva (PDI): és un sistema tecnològic que majoritàriament va integrat per un ordinador, un videoprojector i un dispositiu de control (normalment una espècie de llapis) que permet projectar sobre una superfície interactiva continguts digitals en un format que serveix especialment per a fer presentacions i/o visualitzacions en grup. El dispositiu de control permet a qui l'estigui fent servir interactuar directament sobre la superfície de projecció.
Hi ha diferents tipus de pissarres digitals interactives per tal d'adequar-se a les necessitats de cada situació, aquestes són les de gran format (que és la que apareix a la imatge), les portàtils i les tablet monitor.
- Tablet PC: Un Tablet PC és un ordinador a mig camí entre un ordinador portàtil i un PDA (un ordinador personal de mà), en el qual es pot escriure a través d'una pantalla tàctil. L'usuari pot utilitzar un estilet (o stylus) per a treballar amb l'ordinador sense necessitat de teclat o mouse. El tablet PC va ser propugnat per Microsoft i altres fabricants.
A continuació teniu un exemple d'una escola on s'utilitzen les noves tecnologies, en concret el Tablet PC.
- Ordinador (PC): És una computadora de caràcter i ús principalment personal que serveix entre d’altres coses per editar dades, processar informacions, buscar continguts, etc. Aquest aparell tecnològic està format per diferents parts, entre les que es troben la pantalla, el teclat, el mouse... A més a més es poden connectar un seguit de hardwards per tal d’ampliar i adaptar-lo a les necessitats de cada moment.
dimarts, 12 de maig del 2009
3. Avantatges i inconvenients de les noves tecnologies
Pel que fa a les possibilitats de la pissarra digital i la pissarra digital interactiva són dos eines que poden proporcionar una nova manera de treballar conceptes a l’escola. Aquestes permeten una major interactivitat entre l’alumne i el que s’està ensenyant, ja que en tot moment el nen veu allò que el mestre explica i per tant no s’ho ha d’imaginar, té el suport visual de manera automàtica.
La pissarra digital és molt útil per a poder mostrar als nens el que el mestre els està explicant, però sempre que la classe sigui de caire més magistral, és a dir, el mestre explica i els alumnes escolten i tenen el suport visual. Trobem que aquest tipus de pissarra és més útil per a nens més grans, nens que són capaços de seguir una explicació sense gaire dificultat.
La pissarra digital interactiva integra tots els avantatges de la digital però a més a més té més prestacions en quant a la interacció de l’alumne amb el suport tecnològic. En aquest tipus de pissarra el nen pot participar directament sobre la imatge projectada i d’aquesta manera és crea un ambient d’interès, ja que els sembla més atractiu.
Les possibilitats del tablet PC i de l’ordinador permeten als alumnes realitzar un seguit d’activitats per tal de consolidar i reforçar allò que han treballat a l’aula, allò que els ha explicat la mestra. A més a més permet que cada nen ampliï el que han après, ja que permet cercar informació a la xarxa.
L’ordinador permet al nen aprendre els coneixements d’una forma atractiva i diferent, trencant amb la rutina de les fitxes i fomentant així una motivació envers l’aprenentatge. Aquest aparell permet que el nen realitzi un seguit d’activitats que visualitzarà a través de la pantalla i amb els diferents perifèrics interactuarà amb la màquina.
El tablet PC té, juntament amb les característiques de l’ordinador, la peculiaritat de que la seva pantalla es tàctil i per tant la relació nen-aparell és més directa. L’infant tocarà amb el dit allà on vulgui seleccionar.
Pel que fa a les limitacions, una de les més importants és el cost econòmic d’algun d’aquests aparells, i provoca que moltes escoles no se’ls puguin permetre. D’altre banda, aquestes noves tecnologies exigeixen, per part de l’equip docent, un coneixement i formació prèvia, ja que per aconseguir treure-li el màxim profit i aprofitar totes i cada una de les avantatges es necessari que els mestres coneguin perfectament el seu ús i prestacions.
La pissarra digital és molt útil per a poder mostrar als nens el que el mestre els està explicant, però sempre que la classe sigui de caire més magistral, és a dir, el mestre explica i els alumnes escolten i tenen el suport visual. Trobem que aquest tipus de pissarra és més útil per a nens més grans, nens que són capaços de seguir una explicació sense gaire dificultat.
La pissarra digital interactiva integra tots els avantatges de la digital però a més a més té més prestacions en quant a la interacció de l’alumne amb el suport tecnològic. En aquest tipus de pissarra el nen pot participar directament sobre la imatge projectada i d’aquesta manera és crea un ambient d’interès, ja que els sembla més atractiu.
Les possibilitats del tablet PC i de l’ordinador permeten als alumnes realitzar un seguit d’activitats per tal de consolidar i reforçar allò que han treballat a l’aula, allò que els ha explicat la mestra. A més a més permet que cada nen ampliï el que han après, ja que permet cercar informació a la xarxa.
L’ordinador permet al nen aprendre els coneixements d’una forma atractiva i diferent, trencant amb la rutina de les fitxes i fomentant així una motivació envers l’aprenentatge. Aquest aparell permet que el nen realitzi un seguit d’activitats que visualitzarà a través de la pantalla i amb els diferents perifèrics interactuarà amb la màquina.
El tablet PC té, juntament amb les característiques de l’ordinador, la peculiaritat de que la seva pantalla es tàctil i per tant la relació nen-aparell és més directa. L’infant tocarà amb el dit allà on vulgui seleccionar.
Pel que fa a les limitacions, una de les més importants és el cost econòmic d’algun d’aquests aparells, i provoca que moltes escoles no se’ls puguin permetre. D’altre banda, aquestes noves tecnologies exigeixen, per part de l’equip docent, un coneixement i formació prèvia, ja que per aconseguir treure-li el màxim profit i aprofitar totes i cada una de les avantatges es necessari que els mestres coneguin perfectament el seu ús i prestacions.
dilluns, 11 de maig del 2009
4. Aplicació a l'escola
Les noves tecnologies no són gaire útils si no hi ha un bon projecte que inclogui canvis en la metodologia. Això passa si un professor només segueix el temari del llibre de text. Potser les classes seran més atractives, però el mestre continuara dient-li tot lo que ha d'aprendre.
Les TIC són una eina transformadora si el mestre utilitza internet i les possibilitats de comunicació amb altres alumnes i amb el mateix mestre per a recaptar informació i transformar-la en coneixement.
La utilització de pissarres digitals fa que les classes puguin ser més dinàmiques i vistoses, permetent que siguin més fàcils per als alumnes a l'hora de seguir les explicacions donades pel professor. Amb la utilització d’aquests recursos s’aconsegueix que els alumnes estiguin més atents, motivats i interessats per les assignatures.
Durant les activitats de classe en què s'utilitzen les noves tecnologies, els alumnes tenen un paper més actiu, ja que tenen més autonomia i disposen de moltes opcions per buscar informació, realitzar treballs i presentar-los als companys.
Per poder incloure les noves tecnologies a l'aula és necessari:
- Formar a l'alumnat perquè pugui reconstruir i donar significat a la multitud d'informació que obté extraescolarment en els múltiples mitjans de comunicació i desenvolupar les competències per a utilitzar de forma intel·ligent, crítica i ètica la informació.
- Desenvolupar una metodologia d'ensenyament caracteritzat per qüestionar el monopoli del llibre de text com a font única del coneixement i estimular en l'alumnat la recerca de noves informacions a través de variades fonts i tecnologies.
- Plantejar problemes/projectes d'interès i amb significació perquè els propis alumnes crein plans de treball i desenvolupin les accions necessàries amb les tecnologies per a construir i obtenir respostes satisfactòries, de manera que aprenguin a expressar-se i comunicar-se a través de les diferents modalitats i recursos tecnològics.
- Organitzar tasques i activitats que impliquin la utilització de la tecnologia per part dels estudiants que demanin el desenvolupament de processos d'aprenentatge col·laboratiu entre els alumnes de la classe i entre altres classes geogràficament distants.
- Assumir que el paper del docent en l'aula ha de ser més un organitzador i supervisor d'activitats d'aprenentatge que els alumnes realitzen amb tecnologies, més que un transmissor d'informació elaborada.
L'aplicació de les noves tecnologies a l'escola fa que resulti gratificant i divertit aprendre. A més a més, es trenca amb la monotonia, tan per als estudiants com per als professors. També permet relacionar amb fàcilitat el que passa fora de l'aula, gràcies a la informació que aporta Internet sobre la premsa, les notícies...
Les TIC són una eina transformadora si el mestre utilitza internet i les possibilitats de comunicació amb altres alumnes i amb el mateix mestre per a recaptar informació i transformar-la en coneixement.
La utilització de pissarres digitals fa que les classes puguin ser més dinàmiques i vistoses, permetent que siguin més fàcils per als alumnes a l'hora de seguir les explicacions donades pel professor. Amb la utilització d’aquests recursos s’aconsegueix que els alumnes estiguin més atents, motivats i interessats per les assignatures.
Durant les activitats de classe en què s'utilitzen les noves tecnologies, els alumnes tenen un paper més actiu, ja que tenen més autonomia i disposen de moltes opcions per buscar informació, realitzar treballs i presentar-los als companys.
Per poder incloure les noves tecnologies a l'aula és necessari:
- Formar a l'alumnat perquè pugui reconstruir i donar significat a la multitud d'informació que obté extraescolarment en els múltiples mitjans de comunicació i desenvolupar les competències per a utilitzar de forma intel·ligent, crítica i ètica la informació.
- Desenvolupar una metodologia d'ensenyament caracteritzat per qüestionar el monopoli del llibre de text com a font única del coneixement i estimular en l'alumnat la recerca de noves informacions a través de variades fonts i tecnologies.
- Plantejar problemes/projectes d'interès i amb significació perquè els propis alumnes crein plans de treball i desenvolupin les accions necessàries amb les tecnologies per a construir i obtenir respostes satisfactòries, de manera que aprenguin a expressar-se i comunicar-se a través de les diferents modalitats i recursos tecnològics.
- Organitzar tasques i activitats que impliquin la utilització de la tecnologia per part dels estudiants que demanin el desenvolupament de processos d'aprenentatge col·laboratiu entre els alumnes de la classe i entre altres classes geogràficament distants.
- Assumir que el paper del docent en l'aula ha de ser més un organitzador i supervisor d'activitats d'aprenentatge que els alumnes realitzen amb tecnologies, més que un transmissor d'informació elaborada.
L'aplicació de les noves tecnologies a l'escola fa que resulti gratificant i divertit aprendre. A més a més, es trenca amb la monotonia, tan per als estudiants com per als professors. També permet relacionar amb fàcilitat el que passa fora de l'aula, gràcies a la informació que aporta Internet sobre la premsa, les notícies...
diumenge, 10 de maig del 2009
5. Sorgiment de noves pedagogies a partir de les noves tecnologies
Avui, la productivitat i la competivitat de totes les àrees de l'economia i de la societat depenen de la creació i del tractament de la informació. Ens trobem en un món on realment "la informació és poder", som ciutadants de l'era de la informació.
Pel que en l'àmbit de l'educació, els canvis que s'han produït han sigut molt lents fins ara. Davant d'aquesta immobilitat, la nova societat digital ens porta a una obsolència.
Hi ha d'haver una necessitat de reciclatge constant, no només en els alumnes, sinó que també en els docents. Molts mestres han d'ensenyar coses que no havien après en la seva època d'estudiants. Els llibres de texts queden antiquats en pocs anys. Tot és una conseqüència natural de la velocitat del canvi en la tecnologia i en la manera de viure.
L'educació d'avui per als estudiants del futur ha de treballar per crear espais on els alumnes aprenguin de manera activa i ha de posar en segon pla la transferència de sabers. El paper dels educadors ja no és el de transmetre coneixements, sinó el de seleccionar la informació rellevant.
Així, l'educació per a la societat digital ha de treballar perquè els seus alumnes:
- Sàpiguen trobar i treballar amb els recursos d'¡nformació i, alhora, dominar l'excés d'aquesta.
- Tinguin un criteri sòlid que els permeti determinar la qualitat i la fiabilitat de les fonts així com comprendre la informació en els contextos socials en què s'ha produït.
- Siguin capaços tant de recollir informació com de produir-ne i publicar-la en format digital.
- Puguin identificar els problemes que tenen, delimitar si la informació que han recollit és suficient i aplicar aquesta informació al problema que els ocupa.
- Sàpiguen reciclar-se constantment i puguin decidir quines investigacions d'aprenentatge han d'acceptar.
Avantatges de les TIC a l'aplicació a l'escola:
- Dóna suport visual i/o auditiu a les explicacions del mestre.
- Oferir als alumnes la possibilitat de treballar amb els materials de classe, a través d'una pàgina web.
- Posar a la disposició dels estudiants una selecció de recursos per ampliar la informació presentada a classe i guiar a l'alumne a l'hora de realitzar els treballs de l'assignatura amb l'objectiu d'evitar-ne l'excés d'informació que podem trobar a la xarxa d'Internet.
Professorat i alumnes s'han adaptat, en els darrers anys, a una implantació de les TIC a l'educació. A cada curs que passa hi ha millores que permeten que l'educació evolucioni. La gradual aplicació de les TIC permet passar de la simple comunicació de coneixements (a través d'articles, mapes, imatges i textos digitalitzats) a la creació de materials nous, com els llibres electrònics, les PDI i les PD.Les noves tecnologies contenen un enorme potencial de canvi, però la seva orientació actual és totalment reproductiva. I amb aquesta orientació són incapaços de modificar els sistemes d'ensenyança. L'única forma en que les noves tecnologies puguin desplegar tot el seu poder revolucionari és utilitzar-les per a repensar i redissenyar els sistemes d'ensenyança-aprenentatge.
El nou paradigma és un paradigma centrat en l'aprenentatge i en el subjecte que aprèn, més que el què ensenya i en l'ensenyament. Això, implica dos coses: en primer lloc, que les tecnologies educatives han d'estar més en el servei de l'aprenentatge en l'ensenyament, i més al servei de l'alumne que del professor. Per tant, han de ser actives i interactives. En segon lloc, com l'aprenentatge s'interpreta des de la psicologia actual com un procés de construcció i no de reproducció, les noves tecnologies educatives han d'estar en la construcció del coneixement, és a dir, al servei de les habilitats del pensament i de la intel·ligència humana, ja que l'aprenentatge, en sentit constructiu, no és més que el resultat del pensament.
Com a conseqüència de tots aquests canvis, els mestres han hagut de canviar el seu rol, encara que aquest mai podrà ser substituït per cap element tecnològic. La sensibilitat per a les innovacions educatives dels professors, farà possible fer proves de nous models instruccionals, noves fórmules d'ensenyament-aprenentatge més d'acord amb la cultura i exigències de la nostra època. Per això, al tractar d'introduir l'ensenyament de les noves tecnologies, que permetran ampliar l'àmbit i els objectius acadèmics, és necessari remodelar les pautes educatives i definir amb la màxima precisió i la claretat possible quin és el paper del professor en aquesta situació.Ell ha de sensibilitzar-se cap al nou mètode d'aprenentatge, oblidar algunes de les seves formes tradicionals, convertir-se a poc a poc en un facilitador o mediador de l'aprenentatge i evitar l'excessiva directivitat i la dependència de l'alumne.
Al canviar el model d'aprenentatge, s'ha de canviar el paper de l'alumne, és a dir, la seva ajuda en el treball d'aprendre. L'alumne, evidentment, ja no es pot mantenir passiu, escoltant el professor, l'ordinador el converteix en protagonista, La seva participació activa és fonamental. L'àmbit d'aquesta participació és molt ampli i comença amb la pròpia disposició favorable, positiva cap a l'aprenentatge, creada a través del procés de "sensibilització", seguint amb la planificació i desenvolupament de les estratègies adequades, permetent que els alumnes avancin en coneixements.
Tota aquesta metodologia perdria la seva eficàcia si no anés acompanyada d'una adequada formació del professorat encarregada d'impartir-la.
Pel que en l'àmbit de l'educació, els canvis que s'han produït han sigut molt lents fins ara. Davant d'aquesta immobilitat, la nova societat digital ens porta a una obsolència.
Hi ha d'haver una necessitat de reciclatge constant, no només en els alumnes, sinó que també en els docents. Molts mestres han d'ensenyar coses que no havien après en la seva època d'estudiants. Els llibres de texts queden antiquats en pocs anys. Tot és una conseqüència natural de la velocitat del canvi en la tecnologia i en la manera de viure.
L'educació d'avui per als estudiants del futur ha de treballar per crear espais on els alumnes aprenguin de manera activa i ha de posar en segon pla la transferència de sabers. El paper dels educadors ja no és el de transmetre coneixements, sinó el de seleccionar la informació rellevant.
Així, l'educació per a la societat digital ha de treballar perquè els seus alumnes:
- Sàpiguen trobar i treballar amb els recursos d'¡nformació i, alhora, dominar l'excés d'aquesta.
- Tinguin un criteri sòlid que els permeti determinar la qualitat i la fiabilitat de les fonts així com comprendre la informació en els contextos socials en què s'ha produït.
- Siguin capaços tant de recollir informació com de produir-ne i publicar-la en format digital.
- Puguin identificar els problemes que tenen, delimitar si la informació que han recollit és suficient i aplicar aquesta informació al problema que els ocupa.
- Sàpiguen reciclar-se constantment i puguin decidir quines investigacions d'aprenentatge han d'acceptar.
Avantatges de les TIC a l'aplicació a l'escola:
- Dóna suport visual i/o auditiu a les explicacions del mestre.
- Oferir als alumnes la possibilitat de treballar amb els materials de classe, a través d'una pàgina web.
- Posar a la disposició dels estudiants una selecció de recursos per ampliar la informació presentada a classe i guiar a l'alumne a l'hora de realitzar els treballs de l'assignatura amb l'objectiu d'evitar-ne l'excés d'informació que podem trobar a la xarxa d'Internet.
Professorat i alumnes s'han adaptat, en els darrers anys, a una implantació de les TIC a l'educació. A cada curs que passa hi ha millores que permeten que l'educació evolucioni. La gradual aplicació de les TIC permet passar de la simple comunicació de coneixements (a través d'articles, mapes, imatges i textos digitalitzats) a la creació de materials nous, com els llibres electrònics, les PDI i les PD.Les noves tecnologies contenen un enorme potencial de canvi, però la seva orientació actual és totalment reproductiva. I amb aquesta orientació són incapaços de modificar els sistemes d'ensenyança. L'única forma en que les noves tecnologies puguin desplegar tot el seu poder revolucionari és utilitzar-les per a repensar i redissenyar els sistemes d'ensenyança-aprenentatge.
El nou paradigma és un paradigma centrat en l'aprenentatge i en el subjecte que aprèn, més que el què ensenya i en l'ensenyament. Això, implica dos coses: en primer lloc, que les tecnologies educatives han d'estar més en el servei de l'aprenentatge en l'ensenyament, i més al servei de l'alumne que del professor. Per tant, han de ser actives i interactives. En segon lloc, com l'aprenentatge s'interpreta des de la psicologia actual com un procés de construcció i no de reproducció, les noves tecnologies educatives han d'estar en la construcció del coneixement, és a dir, al servei de les habilitats del pensament i de la intel·ligència humana, ja que l'aprenentatge, en sentit constructiu, no és més que el resultat del pensament.
Com a conseqüència de tots aquests canvis, els mestres han hagut de canviar el seu rol, encara que aquest mai podrà ser substituït per cap element tecnològic. La sensibilitat per a les innovacions educatives dels professors, farà possible fer proves de nous models instruccionals, noves fórmules d'ensenyament-aprenentatge més d'acord amb la cultura i exigències de la nostra època. Per això, al tractar d'introduir l'ensenyament de les noves tecnologies, que permetran ampliar l'àmbit i els objectius acadèmics, és necessari remodelar les pautes educatives i definir amb la màxima precisió i la claretat possible quin és el paper del professor en aquesta situació.Ell ha de sensibilitzar-se cap al nou mètode d'aprenentatge, oblidar algunes de les seves formes tradicionals, convertir-se a poc a poc en un facilitador o mediador de l'aprenentatge i evitar l'excessiva directivitat i la dependència de l'alumne.
Al canviar el model d'aprenentatge, s'ha de canviar el paper de l'alumne, és a dir, la seva ajuda en el treball d'aprendre. L'alumne, evidentment, ja no es pot mantenir passiu, escoltant el professor, l'ordinador el converteix en protagonista, La seva participació activa és fonamental. L'àmbit d'aquesta participació és molt ampli i comença amb la pròpia disposició favorable, positiva cap a l'aprenentatge, creada a través del procés de "sensibilització", seguint amb la planificació i desenvolupament de les estratègies adequades, permetent que els alumnes avancin en coneixements.
Tota aquesta metodologia perdria la seva eficàcia si no anés acompanyada d'una adequada formació del professorat encarregada d'impartir-la.
dissabte, 9 de maig del 2009
6. Bibliografia
Webs
http://phobos.xtec.cat/crp-hospitalet/tac/?p=403
http://www.fce.udl.cat/Jornades/adell.pdf
http://novestecnologiesvellespedagogies.blogspot.com/
Articles per aprofundir
1. Miquel Casanovas i Llorenç, Revista Guix, nº 189-190 (jul-ago 1993)
La incorporació de les Noves Tecnologies a l'Educació
2. Comunicación y Pedagogía, nª 222 (2007)
Buenas prácticas en el uso de las TIC
3. Pere Marqués, Revista Escola Catalana, nº430 (maig 2006)
Integració de les TIC als centres educatius com a suport als processos d'ensenyament i aprenentatge i per la innovació didàctica
Integració de les TIC als centres educatius com a suport als processos d'ensenyament i aprenentatge i per la innovació didàctica
4. L. Garcia, R. Rubio, V. Gimeno, Revista Edetania, nº34 (jul 2007)
El professorat i l'aplicació de les Noves Tecnologies aplicades a l'Educació Infantil
El professorat i l'aplicació de les Noves Tecnologies aplicades a l'Educació Infantil
Llibres
G. Aguado, A. Badia, C. Coll (2008), Bcn, Ed. Graó
¿Como valorar la calidad de la enseñanza basada en las TIC?: pautas e instrumentos de análisis.
¿Como valorar la calidad de la enseñanza basada en las TIC?: pautas e instrumentos de análisis.
dissabte, 18 d’abril del 2009
Notícies
Per consultar notícies relacionades amb les TIC i l'educació, feu un clic al següent link:
http://docs.google.com/Doc?id=dhskqq9n_36dqb2wfgn
http://docs.google.com/Doc?id=dhskqq9n_36dqb2wfgn
Subscriure's a:
Missatges (Atom)