Avui, la productivitat i la competivitat de totes les àrees de l'economia i de la societat depenen de la creació i del tractament de la informació. Ens trobem en un món on realment "la informació és poder", som ciutadants de l'era de la informació.
Pel que en l'àmbit de l'educació, els canvis que s'han produït han sigut molt lents fins ara. Davant d'aquesta immobilitat, la nova societat digital ens porta a una obsolència.
Hi ha d'haver una necessitat de reciclatge constant, no només en els alumnes, sinó que també en els docents. Molts mestres han d'ensenyar coses que no havien après en la seva època d'estudiants. Els llibres de texts queden antiquats en pocs anys. Tot és una conseqüència natural de la velocitat del canvi en la tecnologia i en la manera de viure.
L'educació d'avui per als estudiants del futur ha de treballar per crear espais on els alumnes aprenguin de manera activa i ha de posar en segon pla la transferència de sabers. El paper dels educadors ja no és el de transmetre coneixements, sinó el de seleccionar la informació rellevant.
Així, l'educació per a la societat digital ha de treballar perquè els seus alumnes:
- Sàpiguen trobar i treballar amb els recursos d'¡nformació i, alhora, dominar l'excés d'aquesta.
- Tinguin un criteri sòlid que els permeti determinar la qualitat i la fiabilitat de les fonts així com comprendre la informació en els contextos socials en què s'ha produït.
- Siguin capaços tant de recollir informació com de produir-ne i publicar-la en format digital.
- Puguin identificar els problemes que tenen, delimitar si la informació que han recollit és suficient i aplicar aquesta informació al problema que els ocupa.
- Sàpiguen reciclar-se constantment i puguin decidir quines investigacions d'aprenentatge han d'acceptar.
Avantatges de les TIC a l'aplicació a l'escola:
- Dóna suport visual i/o auditiu a les explicacions del mestre.
- Oferir als alumnes la possibilitat de treballar amb els materials de classe, a través d'una pàgina web.
- Posar a la disposició dels estudiants una selecció de recursos per ampliar la informació presentada a classe i guiar a l'alumne a l'hora de realitzar els treballs de l'assignatura amb l'objectiu d'evitar-ne l'excés d'informació que podem trobar a la xarxa d'Internet.
Professorat i alumnes s'han adaptat, en els darrers anys, a una implantació de les TIC a l'educació. A cada curs que passa hi ha millores que permeten que l'educació evolucioni. La gradual aplicació de les TIC permet passar de la simple comunicació de coneixements (a través d'articles, mapes, imatges i textos digitalitzats) a la creació de materials nous, com els llibres electrònics, les PDI i les PD.Les noves tecnologies contenen un enorme potencial de canvi, però la seva orientació actual és totalment reproductiva. I amb aquesta orientació són incapaços de modificar els sistemes d'ensenyança. L'única forma en que les noves tecnologies puguin desplegar tot el seu poder revolucionari és utilitzar-les per a repensar i redissenyar els sistemes d'ensenyança-aprenentatge.
El nou paradigma és un paradigma centrat en l'aprenentatge i en el subjecte que aprèn, més que el què ensenya i en l'ensenyament. Això, implica dos coses: en primer lloc, que les tecnologies educatives han d'estar més en el servei de l'aprenentatge en l'ensenyament, i més al servei de l'alumne que del professor. Per tant, han de ser actives i interactives. En segon lloc, com l'aprenentatge s'interpreta des de la psicologia actual com un procés de construcció i no de reproducció, les noves tecnologies educatives han d'estar en la construcció del coneixement, és a dir, al servei de les habilitats del pensament i de la intel·ligència humana, ja que l'aprenentatge, en sentit constructiu, no és més que el resultat del pensament.
Com a conseqüència de tots aquests canvis, els mestres han hagut de canviar el seu rol, encara que aquest mai podrà ser substituït per cap element tecnològic. La sensibilitat per a les innovacions educatives dels professors, farà possible fer proves de nous models instruccionals, noves fórmules d'ensenyament-aprenentatge més d'acord amb la cultura i exigències de la nostra època. Per això, al tractar d'introduir l'ensenyament de les noves tecnologies, que permetran ampliar l'àmbit i els objectius acadèmics, és necessari remodelar les pautes educatives i definir amb la màxima precisió i la claretat possible quin és el paper del professor en aquesta situació.Ell ha de sensibilitzar-se cap al nou mètode d'aprenentatge, oblidar algunes de les seves formes tradicionals, convertir-se a poc a poc en un facilitador o mediador de l'aprenentatge i evitar l'excessiva directivitat i la dependència de l'alumne.
Al canviar el model d'aprenentatge, s'ha de canviar el paper de l'alumne, és a dir, la seva ajuda en el treball d'aprendre. L'alumne, evidentment, ja no es pot mantenir passiu, escoltant el professor, l'ordinador el converteix en protagonista, La seva participació activa és fonamental. L'àmbit d'aquesta participació és molt ampli i comença amb la pròpia disposició favorable, positiva cap a l'aprenentatge, creada a través del procés de "sensibilització", seguint amb la planificació i desenvolupament de les estratègies adequades, permetent que els alumnes avancin en coneixements.
Tota aquesta metodologia perdria la seva eficàcia si no anés acompanyada d'una adequada formació del professorat encarregada d'impartir-la.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada